— Elèctrics —
de Míriam Cano
Hi ha un corrent continu d'ulls i mots,
de llavis i dents que espeteguen
i espatlles nues:
l'energia alterna
que tensa l'arc i ens retorna.
És elàstic el desig quan és tangible.
Miro la teva por de lluny.
I espero. I espero.
— (Sense títol) —
de Míriam Cano
Repensar-se,
sorgir de la paraula neta
[buida],
esdevenir argila,
endolcir-se els contorns,
deixar que els mots s'enfilin
per les venes,
omplir-se de sentit,
configurar-se,
deixar sorgir del llot un altre jo.
Ofegar el crit sobre el paper,
amollir el desfici
o viure amb ell.
Escriure's.
— Profund i exclòs —
d'Anna Gual
Mira com respira l'herba,
com de fort li batega la tija
bombejant plasma verdós.
Coordenades d'una zona
de brillantors intravenoses
i els llençols enganxats
a l'orella del son ardent.
Ets del revés,
giravoltant la matèria
que sosté el temps de cera.
Per què vas anar a dormir sense mirar-te les mans?
Qui et traurà ara la sang lletosa de la comissura?
La corona de flors és al terrat,
